Aigües de Manresa rebrà 6 milions d'euros de fons europeus per millorar l’eficiència del cicle de l’aigua

El govern central ha atorgat l’ajut a l’empresa pública bagenca, que ha sigut el projecte més ben puntuat de Catalunya

Notícia: https://www.regio7.cat/manresa/2023/09/28/aigues-manresa-rebra-6-milions-92681987.html


Les comunitats energètiques es troben a Manresa

El dissabte 16 de setembre Som Comunitats ha organitzat a Manresa una trobada amb trenta comunitats energètiques. L’acte ha comptat amb la participació de comunitats d’arreu de Catalunya, les quals han tractat temes com la inclusivitat, la cura del medi ambient i la sostenibilitat econòmica.

La trobada ha comptat amb la presència del director general d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, Juli Silvestre, que ha afirmat que amb les creacions de comunitats energètiques “estem fent política nacional i això s’ha de visualitzar”. També hi ha estat present el regidor d’Ocupació i Emprenedoria de l’Ajuntament de Manresa, Lluís Vidal Sixto, que ha fet esment de la importància de l’administració pública per impulsar aquest tipus de projectes.

Entre les comunitats participants hi ha SolFlix, del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), on una part del veïnat s’ha organitzat per comprar col·lectivament plaques solars, apostant per una energia més neta per contrarestar amb la central nuclear d’Ascó. També hi ha participatla Comunitat Energètica d’Ulldecona, impulsada per l’Ajuntament i l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre, que està treballant per instal·lar plaques solars de consum compartit en espais municipals.

L’entitat impulsora, Som Comunitats, està formada per diverses organitzacions amb la intenció de cobrir les necessitats de les comunitats energètiques. Concretament, en formen part set organitzacions: Som Energia, Coopdevs, EPI, Arkenova, Som Mobilitat, Suno i Tandem Social. Actualment, Som Comunitats està treballant per ajudar en la creació de més d’un miler de comunitats, tal com va avançar Roger Reixach a la trobada.

Les comunitats energètiques són agrupacions de diferents actors que tenen per objectiu aconseguir un model energètic completament renovable i sostenible. Poden estar formades per persones particulars, entitats, administracions públiques locals i petites i mitjanes empreses que s’organitzen principalment en cooperatives o associacions per transformar el seu barri, poble, ciutat, comarca o país cap a un model energètic renovable, inclusiu, democràtic i de propietat col·lectiva.

 

https://www.sostenible.cat/noticia/les-comunitats-energetiques-es-troben-a-manresa


Manresa Il·lumina: una cooperativa d'empreses per produir energia solar i eòlica

Molts municipis del país han iniciat la creació de cooperatives energètiques locals. En casos més avançats, com Osona, fins i tot, s'han constituït cooperatives de segon grau, per tal d'agrupar-les i tenir més múscul econòmic i tècnic. Però és pràctiment inèdit l'exemple de Manresa Il·lumina, una cooperativa d'empreses que s'han unit per produir no només energia solar en un polígon industrial, sinó també eòlica i impulsar la mobilitat elèctrica.

Una llarga història de cooperació

El polígon de Bufalvent és el més important de la capital del Bages amb unes 250 empreses. Una massa crítica que també ha anat acompanyada des de fa dècades de col·laboració i cooperació. En són exemples una llar d'infants per als infants dels treballadors, un sistema comú de vigilància i videovigilància així com el desplegament de la fibra òptica.

En aquest marc, el 2015 es va crear l'Oficina de Sinèrgies Bufalvent, molt centrada en serveis a les empreses vinculades al medi ambient. I un dels projectes estrella –iniciat el 2021- va ser en l'àmbit energètic. Es va començar, segons explica Montse Ambrós, gerent de l'Associació d'Empresaris del polígon, amb un estudi de cobertes solars gràcies a un ajut de l'Ajuntament de Manresa. Van utilitzar les dades d'una desena de negocis i van constatar que, malgrat no ser autosuficients, el balanç entre producció i consum era neutre. “Era una aposta que tenia sentit”, destaca Josep Rosell, tècnic dels projectes energètics del polígon.

El següent pas va ser un estudi de viabilitat, amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb la participació de 17 empreses. La conclusió fou positiva i es va acordar treballar amb el model d'economia social, en forma de cooperativa. “És una iniciativa que agrada. Passem de 17 a 31 empreses i quan en constituïm, el 2 de novembre de 2022, ja n'hi ha més d'interessades que es queden fora”, destaca Montse Ambrós, que també és la secretària de Manresa Il·lumina.

“Ara som una trentena de socis, però n'arribaran més”, va advertir el president dels empresaris de Bufalvent, Bernat Ladrón de Guevara, el dia que Manresa Il·lumina començava a caminar. De fet, només al polígon hi ha 250 negocis, una xifra que s'enfila al miler en el conjunt de la capital del Bages.

Cobertes solars... i un miniparc eòlic

La cooperativa energètica industrial tindrà, com la majoria de projectes en l'àmbit residencial i municipal, l'autoconsum solar fotovoltaic com a pal de paller. Tanmateix, també destaca per l'aposta singular de construir un miniparc eòlic, una petita flota de vehicles elèctrics compartits i la instal·lació de punts de recàrrega. Tot plegat, suposa una inversió inicial de 2,2 milions d'euros que esperen cobrir amb un ajut estatal així com amb aportacions dels socis i el finançament bancari o de l'ICF.

 

Les primeres actuacions seran en energia solar. En una primera fase es volen instal·lar 10 cobertes –vuit de col·lectives i dues d'individuals- que sumin 0,9 MW de potència. En una segona, set cobertes més permetrien arribar a una potència conjunta d'1,5 MW. “Volíem que les primeres estiguessin instal·lades i funcionant l'estiu del 2023, però anem justos per cobrir els terminis”, admet el tècnic Josep Rosell. En aquest sentit, ara mateix consideren més raonable pensar en el segon semestre de l'any.

Manresa Il·lumina ha demanat una subvenció estatal Implementa per valor de 950.000 euros. Les cobertes solars s'instal·laran “amb ajut o sense”, mentre que el projecte d'energia eòlica i de mobilitat elèctrica –previstos per al 2024- sí que depenen del finançament públic.

 

En un polígon denominat Bufalvent apostar per l'energia del vent “té tot el sentit del món. “Volem esdevenir una prova pilot de l'aprofitament eòlic en entorns industrials”, assegura la secretària de Manresa Il·lumina. El projecte preveu 12 aerogeneradors de 10 KW –res a veure amb els parcs eòlics, amb molins que ben aviat ja podran superar els 5 MW- que, més enllà del simbolisme, compensin les cobertes i permetin obtenir energia a la nit. “A mesura que la solar guanyi pes, el preu de les hores nocturnes serà més elevat”, adverteix Josep Rosell.

 

El projecte de Manresa Il·lumina també inclou la mobilitat elèctrica. Concretament, es vol instal·lar una fotolinera amb 12 punts de recàrrega ràpida així com 30 punts dobles –60 en total- de càrrega lenta a les empreses del polígon.

 

https://www.naciodigital.cat/noticia/253507/manresa-illumina-cooperativa-empreses-energia-solar-eolica


Fotovoltaica a les piscines municipals de Manresa

Les Piscines Municipals de Manresa reduiran un 35% el consum energètic amb la posada en marxa de 500 plaques fotovoltaiques

Els treballs d’instal·lació dels mòduls solars, que van començar el febrer, es completaran després de Setmana Santa. L’actuació va a càrrec d’Aigües de Manresa, seguint l’encàrrec de l’Ajuntament de promoure projectes d’energies renovables a les instal·lacions que gestiona, als equipaments municipals i a iniciatives d’interès públic.

Aigües de Manresa ha iniciat la instal·lació de 516 plaques fotovoltaiques a les teulades de les Piscines Municipals Manel Estiarte Duocastella, treballs que es preveuen finalitzar després de Setmana Santa.

Aquest migdia, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet Estrada, han visitat els treballs, juntament amb el gerent d’Aigües de Manresa, Antoni Ventura Ribal, i el sotsdirector d’Infraestructures de l’empresa pública, Josep Maria Zaragoza Bueso. Es tracta de la primera gran instal·lació de plaques fotovoltaiques que es fa en un equipament municipal; i la segona després del Complex Congost, que disposa d’una instal·lació de 32 plaques solars.

L’equipament de les Piscines Municipals compta amb unes teulades idònies per col·locar-hi diferents camps solars. En total, s’hi instal·len cinc camps, de diferents mides, que es connectaran directament al consum energètic de la instal·lació.

En una fase posterior, es preveu renovar la instal·lació de climatització per poder aprofitar al màxim la generació elèctrica amb renovables, amb la qual cosa l’estalvi de la despesa energètica de l’equipament serà encara més alt.

L’elevat consum energètic del complex esportiu va motivar diferents estudis i actuacions d’Aigües de Manresa per a la millora i l’estalvi energètic i econòmic de la instal·lació. Arran d’una auditoria energètica a l’equipament, el novembre del 2021 es va fer l’estudi de viabilitat per a l’autoconsum de la instal·lació de cogeneració i d’energia solar fotovoltaica a les piscines, que definia diverses actuacions que es poden portar a terme, entre les quals la instal·lació de les plaques. El juliol del 2022 es va aprovar el projecte executiu.

 

Accelerar la transició energètica dels equipaments públics

La posada en marxa de 516 plaques solars a les Piscines Municipals és fruit de l’acord signat l’octubre passat entre Aigües de Manresa i l’Ajuntament, amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica dels equipaments públics. L’acord estableix la voluntat de l’Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa de fomentar les fonts d’energia netes i renovables, i de fer-ho amb vocació pública.

Es tracta d’un pas important que permet fer front a un model actual, basat en els combustibles fòssils, que comporta una alta dependència respecte de les grans empreses productores i comercialitzadores, alts preus de l’energia, limitació de recursos, contaminació de l’aire i emissió de gasos d’efecte hivernacle que causen el canvi climàtic.

Mitjançant aquest acord, l’Ajuntament de Manresa ha encarregat les funcions d’energètica pública a Aigües de Manresa, amb l’objectiu de promoure projectes de renovables en instal·lacions municipals i atendre altres iniciatives d’interès públic. Per aquest motiu, Aigües de Manresa redactarà del Pla Director de Transició Energètica als Equipaments Públics, que ha d’estudiar i prioritzar els projectes a realitzar.

Alguns dels projectes ja s’han posat en marxa, com ara la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la seu social d’Aigües de Manresa de la Plana de l’Om, en un projecte compartit amb la comunitat de propietaris i la delegació del Bages – Berguedà – Anoia del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, que suposarà un estalvi del 14%.

D’altra banda, també s’ha enllestit el projecte per portar a terme la instal·lació fotovoltaica al Teatre Kursaal, que permetrà estalviar un 13% d’energia. Dos edificis municipals que també tenen redactats projectes en el mateix sentit són el Mercat Puigmercadal i el local municipal de Bufalvent.

 

Units en la transició energètica

Des del passat 2021, i seguint el Pla Estratègic Horitzó 2025, Aigües de Manresa treballa per aprofitar i rendibilitzar al màxim els espais i infraestructures que la puguin acostar a l’autosuficiència energètica i  al compliment dels ODS 7 i 9 de les Nacions Unides.

També l’Ajuntament de Manresa fa temps que treballa amb la finalitat d’avançar cap a l’establiment de polítiques eficaces per reduir la contaminació que ocasiona l’escalfament global, mitjançant l’adopció de programes d’eficiència energètica i de foment de les energies renovables, un objectiu que recull el Pla d’Actuació Municipal 2020-23, en el qual el govern local es compromet a promoure la instal·lació de sistemes d'autogeneració d'energia a la ciutat.

 

https://www.sostenible.cat/article/fotovoltaica-a-les-piscines-municipals-de-manresa


Ajuts per a projectes de foment de l'economia circular. Publicació de les bases any 2022

Ajuts per a projectes de foment de l’economia circular. Publicació de les bases any 2022


Aquesta línia de subvencions té com a objecte el foment de projectes per accelerar la transició cap a una economia circular a Catalunya, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos materials i desacoblar el desenvolupament econòmic global del consum de recursos. A l’annex 2, figura la definició d’economia circular.

Poden ser objecte de les subvencions regulades en aquestes bases els projectes de les classes A, B o C relatius als recursos materials i als residus diferents de l’aigua, l’energia i les emissions atmosfèriques que es defineixen a continuació:

  • Classe A. Projectes d’implementació en el mercat de nous productes o serveis.
  • Classe B. Projectes d’obtenció i testatge de prototips o projectes demostratius de nous productes o serveis.
  • Classe C. Estudis sectorials amb accions de comunicació per a associacions empresarials o sindicals

Poden optar a les subvencions que regulen aquestes bases les empreses beneficiàries següents, sempre que tinguin com a mínim un establiment operatiu ubicat a Catalunya, que la/les actuacions principals objecte de la convocatòria es desenvolupin a Catalunya i que el projecte subvencionat redundi en benefici de l’establiment esmentat o en l’àmbit territorial de Catalunya:

  • Projectes de classe A o B: empreses privades i agrupacions d’empreses privades.
  • Projectes de classe C: organitzacions empresarials que tinguin com a finalitat representar els interessos d’un
    sector empresarial, sempre que siguin de naturalesa privada i amb personalitat jurídica pròpia, o sindicats.

 

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=942728


Premi d'Economia Circular a startups i pimes

Premi d’Economia Circular a startups i pimes


https://eit.europa.eu/our-activities/opportunities/eit-circular-economy-community-launches-circular-economy-prize

 

Premi d’Economia Circular a startups i pimes

Organitza: La Comunitat d’Economia Circular de l’EIT

El concurs busca solucions en les àrees de:

  1. Nous models de negoci circulars en dues àrees (De productes a serveis o Economia col·laborativa).
  2. Metodologies d’avaluació de l’economia circular
  3. Valorització de residus inclosa la logística
  4. Passaports de Productes Digitals

Pot participar qualsevol persona jurídica, grup de persones jurídiques establertes a un Estat membre de la UE o país associat a Horizon Europe.

Premi: 15.000€

Termini de presentació: 31/08/2022


Manresa a la Declaració de Ciutats Circulars

Manresa a la Declaració de Ciutats Circulars


https://circularcitiesdeclaration.eu/cities/manresa

 

Manresa pretén afavorir la transició d’una economia lineal a una circular, així com reforçar la competitivitat del seu territori i de la indústria. El seu principal objectiu és convertir-se en una ciutat verda, justa i productiva, tal com recull la Nova Carta de Leipzig; això també implica convertir-se en una ciutat circular. Per aconseguir aquest objectiu, Manresa pretén construir aliances multinivells i conscienciar els grups d’interès i la ciutadania sobre la necessitat i els beneficis de la transició cap a un model econòmic més sostenible, basat en l’economia circular i l’eficiència en els recursos com un dels seus principals pilars, en combinació amb energia neta i eficient, llocs de treball dignes i producció i consum responsables. Amb la signatura del CCD, la ciutat confirma el seu compromís amb la transició circular per enfortir les aliances locals i externes, aprofundir en el concepte de ciutat circular i intercanviar experiències i bones pràctiques amb altres ciutats i organitzacions.

Simbiosi Manresa
El principal assoliment de Manresa en l’àmbit de l’economia circular és la iniciativa Manresa Symbiosis. Aquesta acció far cap a la transició cap a una economia circular local es va posar en marxa l’any 2016 amb l’objectiu de posar en marxa el primer projecte de simbiosi industrial a la ciutat. El projecte pretén maximitzar l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles, creant les condicions òptimes per afavorir l’aparició de sinergies entre les diferents empreses, i iniciant el camí cap a l’economia circular. L’any 2018 la Diputació del Bages s’ha implicat com a entitat coexecutora de la iniciativa, liderada per l’Ajuntament de Manresa i amb el suport de la Diputació de Barcelona, ​​ampliant així el projecte de foment de l’Economia Circular a la indústria comarcal, i centrant-se sobre diferents accions adreçades al seu teixit industrial.

 

Connexions circulars
Manresa treballa amb molts projectes empresarials per apropar els seus objectius circulars als seus ciutadans. El principal actiu de la ciutat és la col·laboració amb agents locals, universitats i equips de recerca, i Eurecat (centre tecnològic). A més, Manresa és membre del Consell Executiu d’Eurotowns, una xarxa de ciutats europees mitjanes compromeses amb el foment de l’economia circular a nivell local. Finalment, la ciutat també participa en la xarxa URBACT Global Goals for Cities, integrada per 19 ciutats europees, amb l’objectiu de localitzar els ODS i desenvolupar estratègies locals de sostenibilitat, incloent la promoció de l’economia circular i la prevenció i gestió de residus (ODS). 9, 11 i 12).


Ajuntament de Manresa i Consell Comarcal del Bages presenten la Borsa de Subproductes de Catalunya per fomentar l’aprofitament dels residus al sector industrial

Ajuntament de Manresa i Consell Comarcal del Bages presenten la Borsa de Subproductes de Catalunya per fomentar l’aprofitament dels residus al sector industrial


L’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages, amb el suport de la Diputació de Barcelona, han organitzat al Palau Firal de Manresa  la jornada titulada Borsa de Subproductes i Matèries Primeres de Catalunya, Marketplace per empreses amb una doble finalitat: impulsar la simbiosi industrial entre el teixit empresarial del Bages i donar a conèixer a professionals tècnics municipals i altres agents vinculats a les empreses les oportunitats que l’eina ResiduRecurs ofereix dins el marc de l’economia circular.

 

Plataforma

La Borsa de Subproductes de Catalunya és una plataforma marketplace que té per objectiu posar en contacte les empreses i indústries d’un territori i facilitar la compravenda de subproductes, residus, recursos i matèries primeres secundàries. La borsa va ser creada l’any 1991 per les cambres de comerç catalanes amb el suport de la Junta de Residus (Agència de Residus) per incrementar les possibilitats d’introduir els recursos sobrants industrials de nou en el sistema (economia regenerativa), i per reduir l’impacte mediambiental de les activitats productives. A través de l’instrument Porta a ResiduRecurs els ens locals poden disposar d’una Borsa de Subproductes a nivell comarcal amb abast territorial, oferint un espai segur i eficaç a les empreses per negociar amb altres usuaris i convertir els seus residus en recursos, impulsant la innovació verda. L a sessió ha explicat a les empreses assistents com aprofitar els recursos sobrants de la seva cadena de valor, generant beneficis econòmics i contribuint a la neutralitat climàtica.

 

Escassetat de matèries primeres

La crisi ocasionada per l’escassetat de matèries primeres està impedint que les empreses manufactureres europees puguin respondre a la recuperació de la demanda que s’està produint després del cessament de les restriccions sanitàries, escenari que fa més evident la necessitat de recuperar i donar valor als subproductes industrials i convertir-los en matèries primeres per altres indústries. Des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural del Consell Comarcal del Bages es dona suport a l’eina residurecurs.cat a través del projecte Indústria Circular al Bages, en què participen també els ajuntaments de Manresa, Sant Fruitós de Bages i Sallent.

 

Fer difusió de l’eina

La consellera comarcal de l’Àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural del Consell Comarcal del  Bages, Cristina Fabregat Sintes, ha explicat que “és molt important que des dels municipis es pugui donar a conèixer, divulgar i també promocionar l’ús d’aquesta eina entre les empreses industrials del  territori per treure-li el màxim de profit. Comptem amb una estratègia molt bona per incentivar l’eco innovació al territori, augmentar la competitivitat de les nostres empreses, i millorar el medi ambient. Aquesta Xarxa d’intercanvi de recursos industrials que volem fer créixer ens ha de permetre aprofitar els recursos sobrants, generar beneficis econòmics i contribuir a la neutralitat climàtica”.

 

En la mateixa línia, la regidora d’Indústria, Comerç i Activitats, Núria Masgrau Fontanet, ha explicat que tant la pandèmia com la guerra d’Ucraïna han accelerat “un canvi de tendència que és necessari, i que passa per ser més eficients, més sostenibles i més eficaços a l’hora de gestionar els nostres recursos, que són escassos i limitats”. La regidora també ha fet èmfasi en el fet que es tracta d’una iniciativa que promociona l’economia circular: “generem un munt de residus i cal tenir eines perquè les empreses els puguin gestionar i reaprofitar, només d’aquesta manera podrem optimitzar recursos i ser més productius”.

L’Àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural del Consell Comarcal del Bages i l’Àrea d’Indústria, Comerç i Activitats de l’Ajuntament de Manresa continuaran treballant per difondre i recolzar totes les iniciatives del territori que ens permeti un impuls sostenible de la indústria de la nostra comarca i que generi oportunitats empresarials.


L'Ajuntament de Sant Fruitós engega una nova edició del servei gratuït de diagnosi energètica i de gestió de residus per a les empreses

L’Ajuntament de Sant Fruitós engega una nova edició del servei gratuït de diagnosi energètica i de gestió de residus per a les empreses


Amb l’objectiu d’ajudar a reduir la despesa energètica de les empreses i fomentar millores en el camp de la reducció d’emissions i l’eficiència en la gestió de residus, l’Ajuntament de Sant Fruitós del Bages ha posat en marxa la segona edició d’un servei gratuït d’assessorament a les empreses pel que fa a la gestió energètica i de residus.

Les empreses que vulguin participar en aquest projecte, tindran accés a un expert que realitzarà una diagnosi analitzant les tarifes, la potència energètica contractada, les corbes de consum elèctric i els consums fantasma i, a partir d’aquesta anàlisi, els farà propostes de millora. A banda, també rebran assessorament en la implementació d’energies renovables, autoconsum i autoconsum compartit i es revisaran els costos de la gestió de residus i la seva optimització.

L’any 2020, un total de 12 centres de treball de 6 empreses del municipi es van beneficiar d’aquest projecte i, fruit de la bona acollida, aquest 2021 s’engega una segona edició amb l’objectiu que cada com siguin més les empreses del nostre municipi les que facin el pas cap a un model més sostenible energèticament.

Les places per tal de participar en aquest projecte són limitades i cal inscriure’s prèviament a través del següent ENLLAÇ

Amb aquest servei, l’Ajuntament fa un nou pas cap a la promoció, competitivitat i sostenibilitat del seu teixit econòmic. Aquesta iniciativa té el suport de l’associació APAES, i forma part del projecte Indústria Circular Bages, un projecte conjunt entre l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Notícia: https://www.sostenible.cat/article/lajuntament-de-sant-fruitos-engega-una-nova-edicio-del-servei-gratuit-de-diagnosi-energetica


ProACCIÓ Green: La gran oportunitat d’innovació sostenible

ProACCIÓ Green: La gran oportunitat d’innovació sostenible


Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, el Green Deal europeu i la consciència global empenyen cap a una mateixa direcció: abordar els reptes socials i ambientals amb noves solucions, actituds compromeses i desenvolupant innovacions tecnològiques.

El nou programa ProACCIÓ Green engloba diversos serveis, ajuts i activitats que ACCIÓ posa al teu abast per situar la sostenibilitat com un dels eixos estratègics de la teva empresa.

La crisi climàtica obliga a incorporar polítiques ambientals per transformar els sistemes energètics, econòmics i socials a escala global.

Un pas endavant imprescindible que només es pot aconseguir a través de la innovació, la recerca i el desenvolupament tecnològic i on les empreses hi juguen un paper fonamental i carregat d’oportunitats.

Notícia: http://enviaments.accio.gencat.cat/ACC1O/cat/docs/enviaments/2021/AccioInforma/ACCIOinforma_num_292.html